El funcionament dels sistemes de detecció d’ incendis es poden classificar en mesures actives i mesures passives:

• Mesures Actives: fan referència als sistemes que es posen en funcionament un cop s’ha detectat un incendi, o un principi d’aquest, per evitar danys majors i preservar la seguretat de les persones, animals i béns materials que es troben en el lloc. Entre aquests mitjans actius es troben els ruixadors automàtics d’aigua o CO2 (diòxid de carboni) i la variada gamma de detectors.

• Mesures Passives: són les mesures adoptades per a la prevenció de sinistres entre les quals hi trobem senyalització, portes i finestres anti-flama, utilització d’elements no combustibles, etc.
  Les normes de construcció tenen en consideració la combustibilitat dels materials amb els quals són construïdes les edificacions, és a dir, la capacitat de cremar les flames durant un incendi. També es té en compte la durada de la resistència al foc, els recorreguts d’emergència per a ocasions de sinistres, i particularment els sistemes de detecció i extinció d’incendis, els quals poden actuar de manera individual o conjunta.