Un dels sistemes més comuns i d’ús manual són els extintors, que poden ser manipulats fàcilment dirigint l’element intern cap a la base de les flames. L’element és llançat cap a l’exterior per la pressió interna del tub. Els extintors tenen eficàcia per aconseguir el control d’un foc en els primers moments de produït;a més s’haurien de col·locar en llocs accessibles, lliures de tota mena d’obstacles. La pols química seca, el diòxid de carboni i l’aigua són els elements utilitzats per aquests aparells.

L’aigua produeix el triple efecte d’extingir les flames, refredar-les superfícies per evitar la seva combustió i omplir el lloc de vapor d’aigua evitant l’entrada d’oxigen essencial per a la combustió. Per això s’utilitzen sistemes de ruixadors automàtics d’aigua que donen aquest element en forma de pluja molt fina.rells.

Són canonades que transporten aigua per als ruixadors o mànegues extintores. Serveixen com a font d’alimentació d’aquestes, des dels tancs o bombes.

Els aparells ruixadors d’escuma emmagatzemen una solució composta per aigua i un agent escumós. Aquests equips tenen una zona generadora d’escuma que al passar la solució produeixen l’escuma pròpiament dita. La seva funció és refredar les superfícies, impedir l’entrada d’oxigen sobre aquests materials i tancar els gasos inflamables. L’ús d’aquest mètode d’extinció és comú en zones de manipulació de substàncies inflamables com emmagatzematges de tancs de combustibles o pintures.mbes.

L’aerosol està compost d’elements químics que neutralitzen els gasos combustibles i d’agents refrigerants encarregats d’absorbir la calor produïda per les flames per sufocar el incendi. Aquest sistema té l’avantatge respecte als anteriors que pot ser utilitzat en sales amb aparells electrònics com ordinadors, telèfons o electrodomèstics, ja que no danya els components interns, contràriament als ruixadors d’aigua o de pols.